Glossari Acte I i Acte II Mar i cel

Glossari 

Acte I

Fulla: Post o planxa prima de fusta

Finat: Persona que es morta, difunt

Clot: Concavitat, fossa, sot

Brollant: Sorgir, rajar, fluir un líquid

Alger: Ciutat del Nord d'Àfrica

Avalotat: Mogut tumultuosament

Davallada: Passar a un lloc més a baix

Vil: De molt baixa condició, menyspreble

Eixir: Anar de dins a fora

Acte II

Captius: Caigut en poder d'algú que el priva de la seva llibertat.

Reclosa: Tancat, apartat dels altres; sense comunicació

Defallir: Faltar; no existir

Malhaja: Exclamació per a maleïr

Ans: Abans

Sultana: Sobirana d'un país mahometà

Neuleixes: Aflaquir, marcir, debilitar lentament

Agonia: Congoixa que caracteritza els darrers moments de la vida

Bagassa: Prostituta

Escena XV acte II

Escena XV acte II

6. La lectura de l'escena XV de l'acte segon, en què hi ha un diàleg entre Saïd i Hassèn, presenta aquests personatges diferents de com han estat fins ara. Indica quins canvis hi apareixen.

Al principi Saïd està distant a tots, és mostra una imatge de cregut, prepotent i autoritari a la vegada. Però tot canviará a partir d'aquesta escena, on veurem un Saïd feliç, entregat i bastant bondadós amb el que passa al seu voltant. Podem dir que notem a aquest canvi després de la trobada amb Blanca, on notem que sent una cosa diferent a les altres persones. Amb aquest sentiment, notem com les seves preocupacions de venjança es van esvaint a poc a poc. Això fa que actuï com més passota i com a conseqüéncia que les seves intencions canvïin amb ell.

Pirates i corsaris

Propostes de treball 

Pirates i corsaris

1. Com observaràs, Mar i cel es fa referència tant als <<pirates>> com als <<corsaris>. A l'obra se'n parla com si fossin termes sinònims, però  és ben bé així. Busca informació en un diccionari o en una enciclopèdia sobre què són exactament un pirata i un corsari. Quines semblances i quines diferències existixen entre les dues activitats.

Els corsaris es diferenciava del pirata en què no atacaven qualsevolvaixell, sinó únicament aquells que la seva patent autoritzava i mai els del propi estat, en canvi els piratas anaven per la seva voluntat i no servien per un únic estat.
Les semblances que tenen es que al principi els corsaris van començar a saquejar les marcaderias per el seu propi país, pero a mesura que van veure els beneficis que això feia van decidir anar per el seu compte.

5. Que eren els moriscos? Com vivien i quin tipus de creences tenien? Quina mena de mesures va emprendre la jerarquia política i eclesiàstica contra aquesta comunitat, abans de la seva expulsió? 

Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'origen musulmà o de creences islàmiques, que es dedicaven a l'agricultura. Eren residents de l'antic Regne de Castella i la Corona d'Aragó, que van ser batejats en la fe cristiana amb la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502. Molts conservaven la parla àrab que rebé també el nom d'algaravia.

Morisc deriva de la paraula moro amb els que se'ls emparentava. Vegeu també expulsió dels moriscos i mudéjars.

Es distribuïen en quatre grups: el Regne de Granada, el Regne de València, el Regne d'Aragó i el Regne de Castella.

Al juliol de 1499 els Reis visiten Granada i es sorprenen de l'aire tan musulmà que encara conservava la ciutat, fins i tot en els seus vestits i costums. Decideixen per això encomanar al Cardenal Cisneros, que ja havia participat en la conquesta del regne de Granada, la tasca de persuadir amb més duresa a la conversió. Aquest començaria a forçar les conversions mitjançant un pla amb tres punts: a) tornar a la fe catòlica romana els elches o renegats, catòlica romana convertits a l'islam; b) pressionar els caps musulmans per fomentar la conversió. Normalment els mitjans de pressió eren econòmics: exempció de deutes i suborns; també hi va haver maltractaments físics. S'explica d'un Zegrí que va resistir vint dies, guanyant fama d'home dur, c) presentar al poble l'exemple dels caps convertits.

6. Per què la monarquia espanyola va decidir expulsar els moriscos l'any 1609? Com es va aplicar aquesta expulsió?

Finalment, després de 117 anys de difícil convivència, Felip II, probablement com a conseqüència de la constatada col.laboració de determinats caps dels moriscos amb el rei de França per organitzar un aixecament general a Espanya, que en aquest moment es trobava en guerra amb els francesos, decretar l'expulsió en 1609. L'expulsió es porta a terme durant 7 anys, fins 1616. En aquesta data, acaba l'existència dels mudèjars i dels moriscos a Espanya, que són expulsats o traslladats. Foren acuasats de col·laboració amb els islàmics.