SÍMBOLS- JOSEP CARNER
Contextualització:Té relació amb el poema anterior Bella dama del tranvia.
Aquest poema de Josep Carner va ser incorporat a la segona edició D'Auques i ventalls al 1914.
Auques i ventalls és un llibre d'ambientació ciutadana de Barcelona. És una oda per idealitzar la ciutat, on els conflictes només són imatges i la tragèdia provoca somriures enlloc de plors. Va tenir una gran difusió, ja que els poemes havien estat publicats a La Veu de Catalunya.
Josep Carner i Puig-Oriol va nèixer a Barcelona el 9 de febrer del 1884 i va morir a Brussel·les el 4 de juny del 1970.
Aquest poema pertany a la segona etapa del noucentisme (1912-1290). Hi ha una tènua inflexió on ens presenten els seguents temes: rebuig del virtuosisme, ús d'un joc poètic des d'un punt de vista subjectiu, hi ha una clara distància entre el joc poètic i el poeta, prsents la solitud i l'amor ja no es tan fred.
Anàlisi del contingut:
És un poema humorístic.
1era estrofa:
Compara a una noia amb el sol, per la seva bellesa, està situat a l'estacio del tranvia.
2ona estrofa:
Descriu una dona grassa que està esperant que arribi el seu tranvia, però està inquieta perquè li costarà pujar el tranvia i li preocupa.
3era estrofa:
Arriba el tranvia i la dona està pujant però no pot ella sola, només ha pujat una cama i encara li queda l'altre i no pot així que necessitarà l'ajuda d'una minyona i d'uns quants nois.
4rta estrofa:
Explica pas per pas com ajudant a la dona i explica el esforç que han hagut de fer per pujar-la, donà a coneixèr més detalls de l'escena perquè sigui més senzill d'entendre ja que costa una mica.
Anàlisi de la forma:
Està format per quatre estrofes de quatre versos les dues primeres i tres versos els dos últims. És un sonet, són versos de dotze síl·labes, per tant són vfersos alexandrins. Pel que fa la rima és consonant i alterna la rima femenina amb la rima masculina, d'art major.
És distribueix:
primera estrofa: segona estrofa: tercera estrofa: quarta estrofa;
12 A 12 A 12 C 12 A
12 B 12 B 12 C 12 E
12 B 12 B 12 D 12 E
12 A 12 A
Podem trobar algunes elisions com: "que amb tota dues mans", sinalefes, enumeracions com a la segona estrofa i comparacions com a la primera quan compara la noia amb el sol.
Conclusions:
És tracta d'un poema humorístic que parla d'una dona grassa que espera neguitosa l'arribada del tramvia. De manera que la sensació que ens transmet no es de tristesa sino de riure'ns d'ella. El poema està força bé, encara que a l'hora d'analitzar-lo m'ha costat una mica.
carner parteix d'una anècdota i fa un poema a partir d'ella, tal i com passa amb els Fruits sabrosos.
