Busqueu informació general sobre literatura catalana a l'exili i feu un mapa conceptual sobre aquest tema on s'exposi amb claredat la cronologia, els països d'acollida, els autors, les seves obres classificades per gèneres i les publicacions.
L’exili interior va consistir a actuar en la clandestinitat.
“Poesia” (1944-1945) --> Palau Fabre, Avantguardes.
“Ariel”(1946-1951) --> Palau i Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié., recuperació valors anteriors.
Revista Dau al Set”(1948-1955) --> Grup artístic avantguardista català (Surrealisme). És en aquesta revista on podem entreveure clarament les dues tendències del moment: d’una banda, la tendència que defensava el classicisme com a base de la nostra cultura i com a model a seguir; de l’altra, la tendència més avantguardista que defensava l’art modern (Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé, etc.)
S’organitzaren tertúlies literàries, reunions culturals, lectures poètiques, cursos de cultura catalana, etc. amb l’objectiu d’arribar a la joventut i formar així nous escriptors capaços d’evitar el trencament amb la cultura i la llengua catalanes.La majoria dels intel·lectuals catalans que marxaren a l’exili s’establiren a França, excepte aquells que van poder evitar la invasió alemanya marxant a Amèrica, Mèxic i Veneçuela. Tot i haver de renunciar a la pròpia llengua, aquests catalans van poder inserir-se en una infraestructura cultural que els permeté treballar com a professionals en diferents camps (periodisme, món editorial, arts gràfiques). I si alguna cosa tenien en comú aquests exiliats amb els intel·lectuals que s’havien quedat a Catalunya treballant en la clandestinitat, era la voluntat de donar continuïtat a la llengua i la tradició literària catalanes. D’aquesta manera, i malgrat les penúries que hagueren de patir els qui marxaren a l’exili, de seguida sorgiren iniciatives per a dur a terme aquesta continuïtat. L’any 1939 ja es començaren a editar llibres i revistes en català, com per exemple la revista “Catalunya”, editada amb l’objectiu de continuar l’obra dels escriptors catalans. “Ressorgiment” i “Germanor” són algunes de les altres revistes que també publicaren a l’exili els intel·lectuals catalans. Amb la mateixa voluntat de continuïtat lingüística i cultural cal destacar també el manteniment dels Jocs Florals de la Llengua Catalana entre 1941 i 1945.
En conclusió podem dir que, a partir de l’any 1939, els intel·lecuals catalans que es mostren reticents al nou ordre polític posen en marxa, ja sigui des de l’exili o des de la clandestinitat, diferents iniciatives amb una única voluntat comuna: la continuïtat cultural i lingüística.
Autors com Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, J.V. Foix, Salvador Espriu, Joan Oliver "Pere Quart", Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga,Pere Calders, Gabriel Ferrater, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Jesús Moncada, Quim Monzó, Miquel Martí i Pol han estat alguns dels més reconeguts arreu, amb diferents edicions i traduccions a d'altres llengües.
Els amics: Avel·lí Artís - Gener, Ferran de Pol , Agustí Barta , Josep Carner.
El 2012 va ser l'any de Pere Calders, Tísner (Avel·lí Gener) i Joan Sales. Per què? Què tenen en comú els tres autors ( a part de l'any de naixement) .
Perquè és una commemoració al naixement de tres dels autors més sigificatius de la literatura catalana. Pere Calders, Joan Sales i Tísner van néixer el 1912, van lluitar per la República, van escriure sobre la seva experiència bèl · lica, es van exiliar i van tornar amb el seu compromís per Catalunya encara més ferma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada