dimecres, 24 d’abril del 2013

Comparació entre Eumolp i Lúcid conseller

Propostes de treball 

7. Compara els personatges d'Eumolp i el lúcid conseller. Que tenen en comú i què els diferencia? Per què et sembla que Espriu se serveix de la ironia i el distanciament a l'hora de construir aquests dos personatges?


Aquests dos personatges van ser afegits per Salvador Espriu respecte a la versió de Sòfocles.

Semblances:

-   Al final de l’obra el Lúcid conseller i l’Eumolp no estan d’acord amb la condemna d’Antígona, però no fan res per impedir-ho.

Diferències:

-   L’estil de vida de l’Eumolp es bastant complicada per diverses raons:  és l’esclau d’una família benestant i no es respectat per ningú a excepció d’Antígona. Aquest personatge també destaca per ajudar a Antígona encara que anava en contra de la ciutat.
-    El lúcid conseller, en canvi és respectat ja que té un pes important en la ciutat. També podem comentar que en cap moment dóna suport a Antígona, més aviat el contrari, ja que sempre ha seguit i respectat les normes de la ciutat.

Ironia i distanciament:

Al ser personatges secundaris tenen certa importància com la resta en l’argument de l’obra. Però quan es dóna el moment més àlgid de l’obra amb l’enterrament de Polinices, utilitza un d’aquests personatges per donar-li més importància de la que tenia.
Els dos personatges són l'alter ego de l'autor,és a dir, la seva veu al llarg de l'obra.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Argument d'Antígona


Pròleg

En aquesta part distingim que parla una veu del passat. Comença amb un tòpic molt utilitzat en les obres clàssiques: captatio benevolentia. Ens mostra els antecedents de la família de Tebes per tal de situar-nos dins del context on es desenvoluparan els fets.

Primera part

Comença en les hores prèvies a l’atac que pateix la ciutat de Tebes. Presenten la situació com que es troben a l’interior del palau dels reis de Tebes. Trobem un diàleg entre Antígona i Etèocles on mostren la gelosia que hi ha entre germans. La rivalitat entre Polinicies i Etèocles ve de lluny, a partir de l’amor per la pàtria. La conversa entre Creont i Etèocles posa en evidència que els consells per part del primer són interessats per convertir-se en el nou rei. El seu desig és provocar un enfrontament  entre els dos germans i que es matin mútuament per així ell poder accedir al tro. Antígona se n’assabenta i veu les intencions de Creont, però, Etèocles està encegat pel seu desig de convertir-se en un heroi. Aquesta part acaba amb l’enfrontament entre els dos germans i amb la seva mort en una de les set portes de la ciutat.

Segona part

Els fets es desenvolupen durant la nit on també es relacionen els diferents conceptes de la mort, la foscor i la tempesta. Per tant, l’acotació que trobem a la segona part de l’obra ens situa a la ciutat de Tebes al costat del cos de Polinicies. Aquesta part representa el nus de la tragèdia on el tema és la rebel·lió d’Antígona com a conseqüència de la pietat i el perdó.
Trobem una conversa entre Tirèsies que és el cec endeví i Eumolp. La nit per Tirèsies és la por de saber les desgràcies dels altres. Veiem que està angoixat i indefens perquè depèn de l’Eumolp. Les seves prediccions diuen sovint el que volen saber els més poderosos dins de l’estatus social. Eumolp el porta perquè convenci Antígona de no desobeir Creont. Finalment l’esclau es queda amb Antígona per enterrar el cadàver del seu germà i accepta el destí que l’esguarda. Els guàrdies els descobreixen i Antígona no intenta fugir, tot i que Eumolp li proposa. Aquesta part acaba amb el seu desig de comparèixer ràpidament davant de Creont.
En aquesta part els recursos ambientals tenen un pes molt important perquè contribueixen a fer més tenebrosa la nit (vent violent, tempesta, foscor...)

Tercera part

El desenllaç de l’acció passa a l’interior del palau de Tebes durant la matinada.  Trobem un enfrontament entre Creont i Antígona on aquesta última li recrimina el que ha fet per aconseguir la corona. Finalment accepta el seu destí i mor amb dignitat per trencar el malefici que regna en la seva família.
La història finalitza amb el discurs del lúcid conseller, amb una visió irònica sobre el sacrifici inútil d’Antígona i explicant com acaben la resta de personatges.

dimecres, 3 d’abril del 2013

Arbre genealògic: Familia rei Èdip

PROPOSTES DE TREBALL  

1. Fes un petit arbre genealògic de la familia del rei Èdip de les tragèdies gregues.