Pròleg
En aquesta part distingim que
parla una veu del passat. Comença amb un tòpic molt utilitzat en les obres
clàssiques: captatio
benevolentia. Ens mostra els antecedents de la família de Tebes per tal de
situar-nos dins del context on es desenvoluparan els fets.
Primera part
Comença en les hores prèvies a
l’atac que pateix la ciutat de Tebes. Presenten la situació com que es troben a
l’interior del palau dels reis de Tebes. Trobem un diàleg entre Antígona i
Etèocles on mostren la gelosia que hi ha entre germans. La rivalitat entre
Polinicies i Etèocles ve de lluny, a partir de l’amor per la pàtria. La
conversa entre Creont i Etèocles posa en evidència que els consells per part
del primer són interessats per convertir-se en el nou rei. El seu desig és
provocar un enfrontament entre els dos germans i que es matin mútuament
per així ell poder accedir al tro. Antígona se n’assabenta i veu les intencions
de Creont, però, Etèocles està encegat pel seu desig de convertir-se en un
heroi. Aquesta part acaba amb l’enfrontament entre els dos germans i amb la
seva mort en una de les set portes de la ciutat.
Segona part
Els fets es desenvolupen durant
la nit on també es relacionen els diferents conceptes de la mort, la foscor i
la tempesta. Per tant, l’acotació que trobem a la segona part de l’obra ens
situa a la ciutat de Tebes al costat del cos de Polinicies. Aquesta part
representa el nus de la tragèdia on el tema és la rebel·lió d’Antígona com a
conseqüència de la pietat i el perdó.
Trobem una conversa entre
Tirèsies que és el cec endeví i Eumolp. La nit per Tirèsies és la por de saber
les desgràcies dels altres. Veiem que està angoixat i indefens perquè depèn de
l’Eumolp. Les seves prediccions diuen sovint el que volen saber els més
poderosos dins de l’estatus social. Eumolp el porta perquè convenci Antígona de
no desobeir Creont. Finalment l’esclau es queda amb Antígona per enterrar el
cadàver del seu germà i accepta el destí que l’esguarda. Els guàrdies els
descobreixen i Antígona no intenta fugir, tot i que Eumolp li proposa. Aquesta part
acaba amb el seu desig de comparèixer ràpidament davant de Creont.
En aquesta part els recursos
ambientals tenen un pes molt important perquè contribueixen a fer més tenebrosa
la nit (vent violent, tempesta, foscor...)
Tercera part
El desenllaç de l’acció passa a l’interior
del palau de Tebes durant la matinada. Trobem
un enfrontament entre Creont i Antígona on aquesta última li recrimina el que
ha fet per aconseguir la corona. Finalment accepta el seu destí i mor amb
dignitat per trencar el malefici que regna en la seva família.
La història finalitza amb el
discurs del lúcid conseller, amb una visió irònica sobre el sacrifici inútil d’Antígona
i explicant com acaben la resta de personatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada